L’exposició recull unes pinzellades de la cultura i els sabers populars que han prestat atenció i acompanyament a les dones en el seu trànsit vital d’arribada a l’edat reproductiva i la finalització d’aquest període. Aquesta mostra pot servir, si així es desitja, com un motiu de reflexió sobre el tractament que s'ha concedit al cos de les dones els últims cent anys. Però també de l’atenció que s'ha prestat als coneixements de les dones sobre la seva pròpia salut, el seu propi cos i els seus propis desitjos. Aquest llarg període vital de les dones comprèn des d’abans de la menarquia (primera regla) fins a molt més enllà de l'última gota de sang menstrual. La societat ha creat tot un dispositiu cultural de control, tabús, atencions, pressupòsits, especulacions, patiments, plaers, i sobretot de silencis entorn el cos femení. Ser dona no ha estat mai una tasca fàcil, ni mai han estat igual les formes d’aprendre a ser-ho. Cada societat i moment històric elabora un dispositiu de transferència de coneixement. Actualment, bona part del món viu i consumeix sota els dictàmens de les necessitats generades pel capitalisme. El cos de les dones se situa en el focus d’un mercat que sembla haver trobat un gran negoci inesgotable. Els cicles vitals de les dones es presenten sota una presumpta identitat femenina estandarditzada i universal susceptible de ser medicalitzada, modelada, atenuada, modificada, etc. Però, sempre ha estat així? Les dones no han recorregut sempre a Internet o a la medi